Una de les principals explicacions o
hipòtesis, seria el fet de que el nostre sistema immunològic té la
facultat de distingir els elements propis dels externs o aliens.
Aquesta hipòtesi no és del tot fiable, ja que la meitat dels gens
són de la mare, però l'altre meitat són del pare, de manera que es
podria considerar alié. Possiblement degut a que el fetus està
conectat a la placenta (conté el mateix teixit produit
autonòmament)i conté gens propis, el linfocit T no identifica el
fetus com un element extern o alié.
L'altre hipòtesi descoberta per David
Munn i Andrew Mellor del Medical College de Georgia a Augusta.
Actualment es coneixen diversos factors que regulen el creixement i
el desenvolupament de les cèl·lules T. A nivell de placenta es
possible que hi hagi uns enzims que portarien a l'inanició el
linfocit T, probocant una impossibilització de la seva vigilancia.
Aquest enzim destrueix el triptòfan que és un aminoàcid
indispensable per la síntesi de les proteines. Aquest enzim reb el
nom de IDO (indolamine), d'aquest hi ha molta abundància al teixit
placentari (especialment abundant en llocs que es posa en contacte la
sang materna amb la fetal.
Alguns experiments realitzats amb
rates, han demostrat que si se'ls hi aplica una substància
inhibidora del IDO el fetus es desenvolupa normalment però finalment
es rebutjat a causa de les cèl·lules inflamatòries que rodejen
l'embrió, que acaba morint.
En conclusió:
quan a l'embrió s'implanta a l'úter i
comença a haver-hi conexions sanguínees amb la mare, a la placenta
apareixen cèl·lules derivades del fetus que comencen a produir
l'IDO. Això destrueix el triptòfan dels limfocits T materns,
evitant així un possible atac a les cèl·lules fetals.
Algunes teories sobre l'abortament
estàn basades en el concepte d'un defecte del IDO.
Uns altres estudis
realitzats per Medawar que va plantejar com una dona embaraçada
tolera un cos estrany com el fetus sense cap tipus de medicament.
Segons els seus estudis, va obtenir el Premi Nobel de Medicina l'any
1960, la mare no rebutja el fetus per varies raons com la separació
anatòmica del fetus i la mare, el fetus no indueix al rebutx perquè
és antigènicament inmadur i per l'indolència inmunològica de la
mare.
L'immunologia de
l'embaraç segons el doctor Rai, depen en gran mesura de la HLA-G
(mol·lècula de complexe d'histocompatibilitat humà) ja que, en els
casos de dones que han patit abortaments espontànis recurrents, es
produeix una disminució de la quantitat de HLG-A en el plasma.
